vídeo de l'acte

Escola de la Dona. 8 de març. Recital poètic amb il·lustracions.



"En vers de dona" M. Dolors Vilaplana i Florenci Crivillé. Il·lustracions: alumnes d'Il·ustració del taller II. Professor Ignasi Blanch. Presentadora: Glòria Judal. Poema "Vuit de març" Teatre Nodamen. Poetes: M. A. Salvà, C. Arderiu, R. Leveroni, J. Raspall. M. Vayreda, C. Guasch, M. Àngels Anglada, J. Contijoch, P. Cabot, J. Pons, M. M. Marçal, V. Pnyella, M. Llorens, N. Esponellà, S. Rafart, M. Nus, Màrius Torres en el record. Organització: Eugènia Mestres, Ignasi Blanch, M. Dolors Vinyoles. Sala Gran Francesca Bonnemaison. 8 de març de 2011

SALA GRAN DE L'ESPAI FRANCESCA BONNEMAISON

PRESENTACIÓ: GLÒRIA JUDAL, ALUMNA DE LITERATURA

Avui, dia 8 de març, es celebra el Dia Internacional de la Dona ¿Se us acut un lloc més adient, per a nosaltres, a l’hora de participar  d’aquesta Diada que no sigui l’Escola de la Dona?, aquesta institució que, des de fa més de 125 anys, ofereix un punt de trobada, de cultura, d’ aprenentatge i de creixement personal?

La nostra  Escola ha triat, per a celebrar-ho,  el camí  de donar veu a les  poetes. Es va fer en el recital de la Marina Rossell, en l’exposició conjunta d’alumnes d’Il·lustració, tapís i puntes de la Maria Mercè Marçal, en el concert  d’en  Josep Tero: "dona poeta mediterrània" i ho fem avui en aquest recital poètic que du per títol: “En vers de dona”.

Pel que fa a les dones poetes,  Maria Àngels Anglada alerta del poder de llurs  paraules . Escolteu què ens en diu en el seu poema:

SENYAL DE PERILL

Convidar les poetes és cosa perillosa.

Dic les poetes, no els joglars del rei.

No treuen cap colom de dintre d’una copalta,

però potser dadrs de flama del seu fatigat cor

o d’una nit insomne.

                               No us en fieu, per sota

les fràgils aparences tenim un cor salvatge

i estranys senyors servim –ja ho escribí Ausiàs March:

l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…

Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.

Tisores de mots tallen les heures de l’oblit

que encerclen una llengua, un bosc amenaçat

o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia.

Maria Àngels Anglada

PRESENTACIÓ DEL TALLER II D'IL·LUSTRACIÓ

Les il·lustracions dels poemes, que veureu projectades a la pantalla, han estat realitzades per alumnes del Taller II d’il·lustració, es tracta d’un treball intel·lectual comú i, alhora, meticulós i intel·ligent. Us adonareu que les il·lustracions ens ajudaran a comprendre els poemes.

A partir del dia 14, en aquest vestíbul, hi trobareu l’exposició d’aquestes il·lustracions amb els poemes corresponents. Us convidem a la inauguració, dilluns que ve, dia 14, a dos quarts de set del vespre.


Relació d'il·lustradores i il·lustradors:

M. Antònia Salvà                               Flor de card

Rosa Maria Jimenez Fernandez

Clementina Arderiu                           Exili

Joan Bricollé Sánchez

Gioia Guidazzi

Rosa Leveroni                                    Absència (IV)

Berta Panisello Artes

Carles Vercher Ferrer

Joana Raspall                                    Cant d’amor en monosíl·labs

Mª Jesús Vall Balcells

Montserrat Vayreda                          Doneu-me la mar, la mar

Alejandra Zúñiga Cárdenas

Carme Guasch                                    Platja

Cristina Quiles Martínez

Rosa del Rey Estrada

M. Àngels Anglada                             Aiguamolls

Carla Alpañez Valente

Judit Guillamon Ponce

Josefa Contijoch                                I aleshores nosaltres

Antònia Bonell Solsona

Pilar Cabot                                         Confortant

Irene Pattarello

Juliana García Gómez Castello

Josefina Pons                                    M’apar la teva casa com una casa-estel

Joan García Gómez

Maria Mercè Marçal                           T’estimo perquè sí...

Silvia Santamarina Darriba

Ester López González

Vinyet Panyella                                 Impressions

Cristina de Lera González

Mercè Grifé Canals

Montserrat Llorens                           Gavina terra endins...

Eva Navarro Campanera

Núria Esponellà                                 A un tamariu

Glòria Langreo Puiggros

Susanna Rafart                                  Reflexió de la llum

Elena Aran Bernabeu

Mar Cerdà Albert

Meritxell Nus                                     Tornada

Carla Saleta Esteban

Maria Mercè Marçal                           Vuit de març  

Marta Barbal Rubio

Elena Díez Villagrasa

INTERPRETACIÓ DEL POEMA: ALUMNES DE LITERATURA DEL TEATRE NODAMEN

Katy Avilés, M. Àntònia Rius, M. Eugènia Cuevas, Fede Sala (d'esquerra a dreta)

Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.

El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.

Maria-Mercè Marçal   (Barcelona – 1952/ 1998)

PRESENTACIÓ DE MARIA DOLORS VILAPLANA I DE FLORENCI CRIVILLÉ

M. Dolors Vilaplana i Isidro

Va néixer a Ripoll. Seguint la tradició familiar, als nou anys començà a actuar en la ripollesa Agrupació Teatral Marian Font, formant part de la qual ha interpretat el principal paper en nombrosíssimes obres i ha obtingut importants reconeixements. L’any 2004 rebia dins els prestigiosos Premis Ciutat d’Igualada –que abasten tot el territori de parla catalana–, el primer premi en l’apartat de recitació. Ha dut a terme, en solitari o amb altres intèrprets, una gran diversitat de recitals poètics. Participà, amb l’actriu Mont Plans i l’actor Joan Massotkleiner, en la gravació d’un CD sobre el mite del comte Arnau, segons el poema de Joan Maragall.

Florenci Crivillé i Estragués

Nascut a Seva, viu a Ripoll des del 1952. Vinculat al museu fa quaranta-cinc anys, en l’actualitat n’és el conservador. Membre fundador del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, encara en forma part com a dirigent. Coneixedor de la poesia catalana, de manera especial la del segle XX, fa més de trenta anys que estudia, recull i documenta (entre altres autors, alguns dels quals també ha editat), la biografia i l’obra de Miquel Martí i Pol i, des d’en fa vint-i-tres la de David Jou.

     

 Card espinós de la plana adormida,

card espinós de vorera camí;

la flor del card té la mel exquisida,

més que la mel del flairós romaní.

Prou que la cerca l’abella feinera,

remorejant, vellutada i subtil;

prou li llueixes entorn, cadernera,

l’or i la sang de ta ploma gentil.

La flor del card fa que el somni perduri

d’unes amors que potser floriran,

i a les donzelles en conta l’auguri

meravellós en venir sant Joan.

Amb sa morada cimera —que és tosa

per la tisora subtil dels pastors,—

la flor del card, de la llet escumosa

farà colar les nevades blancors.

I en esse’ el temps d’abundor camperola,

quan el raïm enjoiella el parral,

el seu plomall amb lleuger vola-vola

s’espargirà dins la calma estival.

Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, 1869 – Llucmajor, 1958)

                       Quina nit més clara, amor!

podem fer pesca d’estrelles
que ens deixaran a les mans
lluïssor d’escates verdes.

Quina nit més bella, amor!

Amb perfum de lluna tendra,

navegarem pel perfum

que tindrà regust de menta.

Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades.
Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades.
Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fóra dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves!...

Serà l’amor un sospir
d’aquesta tarda rosada.
Serà el pas d’un núvol blanc
damunt de les aigües calmes.
Potser serà el bell florir
d’aquella rosa tan blanca.
Serà l’amor la cançó
d’una campana de plata.

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1910 – Cadaqués, 1985)

Si vull combatre,

no vull combat;

contra qui estimo

qui m’ha girat?

Poc em movia,

que ha estat el vent;

el vent, amb cara

de malcontent,

que se m’enduia

fora camí:

fugint, corria

pel meu destí.

Enfredorida

cerco redós:

sóc estrangera,

com tu, com vós.

Lluny de la vinya,

lluny de l’oliu,

no sóc covarda.

Si res ho diu,

és que no em resta

prou força al cor

per amagar-hi

l’escampadissa

i l’enyorança

del meu tresor.

La mar, tan fina,

qui la veiés,

i aquella estesa

dels meus carrers!

Barcelonina

sóc més que mai;

¿què se me’n dóna

del clar desmai,

de les arbredes

vora el corrent?

De l’aigua dòcil

del riu, ¿què en faig,

sense la ufana

d’abril i maig

i l’aire tebi

del meu jardí?

Tu la primera

ja deus florir,

bella glicina

vora del mur;

el pi que et vetlla

callat i obscur,

sé que sospira

pel teu fullam,

mentre dins l’aire,

com en un clam,

totes les branques

visen el cel.

I la figuera,

arbre de mel,

antic i nostre

i amic del mar,

veig que brotona

adelerada

per no fer tard.

Tremoladisses

clapes de sol

per tot el volt

de la palmera!

Jo la vetllava

com un infant;

cada any em deia:

«Com es fa gran!»

I m’abellia

que prosperés

amb les regades

entorn copsades

pels violers.

Gronxa, palmera,

l’aire subtil!

Ara la casa

ja m’és hostil.

T’he ben perduda!

Per sempre? No.

Em veig, un dia

de gran claror,

per l’ampla costa

dels pins pujant,

la que jo veia

de casa estant.

A mitja altura

m’he de girar:

la bella estesa

de Sarrià,

amb la cintura

dels seus jardins

i tanta rosa

negada a dins,

voldrà aparèixer

davant dels ulls.

«Hola, palmera,

veges si culls

l’adéu que et llanço

del fons de mi!»

Les teves palmes

diran que sí.

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 – 1976)