card espinós de vorera camí;
la flor del card té la mel exquisida,
més que la mel del flairós romaní.
Prou que la cerca l’abella feinera,
remorejant, vellutada i subtil;
prou li llueixes entorn, cadernera,
l’or i la sang de ta ploma gentil.
La flor del card fa que el somni perduri
d’unes amors que potser floriran,
i a les donzelles en conta l’auguri
meravellós en venir sant Joan.
Amb sa morada cimera —que és tosa
per la tisora subtil dels pastors,—
la flor del card, de la llet escumosa
farà colar les nevades blancors.
I en esse’ el temps d’abundor camperola,
quan el raïm enjoiella el parral,
el seu plomall amb lleuger vola-vola
s’espargirà dins la calma estival.
Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, 1869 – Llucmajor, 1958)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada