A Víctor Català

Com una rosa blanca     t’acull la tramuntana;

s’aixeca de la terra    la teva casa-estel,

espia el càlid somni    d’aquesta mar tan plana

que a voltes es confon    amb un borrall de cel.

M’apars tan sobirana,    regina de l’Escala!

Mentre galopen segles    tu dormiràs el son

voltada de gavines,    de veles i el non-non

que et xiulen les onades,     record d’una nadala.

Quan a la nit les barques    se’n van foscors enllà,

de dins de casa teva    hom sent cantussejar

cançons de braus pirates     i solituds preuades.

Com una rosa blanca,    la teva casa-estel

s’aixeca de puntetes    per veure al mar el cel

on llums i estrelles dansen    com processons de fades!

Josefina Pons i Puigcorbé (Palmerola, 1941)