A UN TAMARIU
Cansat de doblegar-te, ara t’ajups
d’esquena a tramuntana i a la mar
que porta l’aigua amarga de les pluges.
I encara fas més fulles, cargolat
en l’eix del cos que mai no renuncia
a treure el bri tendral de cada estiu.
Núria Esponellà i Puiggermal (Celrà, 1959)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada