Gavina terra endins, em crida el blau
amant i, amb l’enyorança, esdevinc
la fràgil papallona que ara sóc.
M’assec a cada flor, fendeixo l’aire
i canto perquè algú s’adoni avui
que encara em resta alè, i que he vençut
la por de retrobar, de nou, la vida.
Montserrat Llorens i Baulenas (El Brull, 1956)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada