Ajaguts tots dos a la platja,

quasi estranyats que no ens haguéssim

tenyit de color blau mentre ens

banyàvem…

Maria Àngels Anglada

(del llibre Artemísia, 1989)

Doneu-me la mar, la mar

i, per solcar-la, la barca,

una estrella per timó,

la vela trèmula i blanca

amb lluna plena a la nit

i el sol en apuntar l’alba,

el silenci dels penyals

i l’eurítmia de l’onada,

per escalf l’or del sorral,

la doble pell de la platja;

per sentir-ne l’escalfor,

la morbidesa de l’aigua.

Doneu-me la mar, la mar

fins que em torni tota blava.

Montserrat Vayreda i Trullol (Figueres, 1924 – 2006)